Veu animal
… la seva veu també compta
Article per Alimentació
Dilluns, 7 Desembre, 2009 a les 17:10 · Clasificat com Alimentació, Investigació, Vegetarianisme
Un grup de científics holandesos ha aconseguit per primera vegada crear carn de porc en laboratori a partir de les cèl lules d’un animal viu. Encara que de moment ningú no s’ha posa’t a la boca aquest plat «in vitro», encara més semblant a una sobra que a un suculent filet, els investigadors creuen que podria llançar-se al mercat d’aquí a cinc anys. De tenir èxit i ser acceptat , la seva comercialització suposaria importants implicacions en la forma en que produïm nostres aliments i en el medi ambient-es reduiria el bestiar i amb això les emissions de metà-. També disminuiria el sacrifici dels animals de granja, ja que, segons els autors de la recerca, amb les cèl lules d’un sol exemplar podria obtenir tanta quantitat de carn com la que proporciona la matança d’un milió de caps.
«El que tenim de moment és més semblant a un enganxós teixit muscular», explica Mark Post, professor de fisiologia a la Universitat d’Eindhoven. «Necessitem trobar maneres de millorar-lo, però ho aconseguirem». Per començar, els científics van extreure cèl lules del múscul d’un porc viu, anomenades mioblasts, i les van col • locar en un brou de cultiu amb altres productes animals per replicar el seu creixement en una placa de Petri. Les cèl lules es van multiplicar i van crear el teixit muscular. Ara, l’equip busca la fórmula per desenvolupar artificialment aquest múscul i aconseguir un producte més dens, amb millor textura, una cosa semblant a un filet o un embotit.
El producte, recolzat pel govern holandès i un fabricant de salsitxes, està precedit per la creació d’un filet de peix artificial obtingut a Nova York de les cèl lules musculars de peixets de colors. Post creu que aquesta carn de laboratori «serà beneficiosa per al medi ambient i reduirà el patiment dels animals. Si sembla carn i té gust de carn, la gent el comprarà ». Un cop en marxa, s’intentarà fer el mateix amb la carn de pollastre, vaca i xai.
Aquest tipus de producció podria reduir els milers de milions de tones de gasos d’efecte hivernacle que anualment emet el bestiar, el 18% de les emissions, segons l’ONU. És un punt interessant a tenir en compte, ja que el consum de carn i productes lactis podria duplicar-se en 2050.
La carn artificial ha estat ben rebuda per organitzacions ecologistes com PETA, que no li posen cap «objecció ètica» mentre no procedeixi d’un animal mort. Pel que fa a les associacions vegetarianes, es pregunten si es pot confiar en la garantia de que realment és artificial i no té cap component d’un animal mort.
Popularity: 10% [?]
Dijous, 3 Desembre, 2009 a les 9:49 · Clasificat com Alimentació, Campanyes, Denúncia, Vegetarianisme
L’ex Beatle Paul McCartney ha recomanat avui al Parlament Europeu (PE) no menjar carn un dia a la setmana com a mesura individual més eficaç per frenar el canvi climàtic.
McCartney, conegut vegetarià i activista mediambiental, ha interromput la seva gira europea per defensar la dieta vegetariana davant els nombrosos assistents a aquesta cita, que l’han rebut en peu i amb un gran aplaudiment.
En el seu discurs, ha recordat que va decidir unir-se a la causa per un dia sense carn a la setmana després de llegir l’informe de Nacions Unides “L’allargada ombra de la ramaderia” publicat el 2006.
“El missatge que porto és que menjar menys carn és produir menys escalfament. Apelaré als líders mundials que participaran en la Conferència sobre el Canvi Climàtic de Copenhaguen que una política alimentària sostenible és una arma essencial en la lluita contra l’escalfament global”, va afirmar McCarney.
Entre altres dades, aquest document revelava que la producció de carn emet un 18% dels gasos d’efecte hivernacle-per sobre del transport, amb un 13% – i, a més, és en gran part responsable de la desforestació i l’escassetat d’aigua que pateix el planeta.
“Per a produir una hamburguesa es consumeix la mateixa aigua que una dutxa de quatre hores”, ha advertit el músic de Liverpool.
Algunes ciutats ja han adoptat aquesta iniciativa, com Gant (Bèlgica) o Baltimore (Estats Units), on els menjadors escolars no serveixen carn un cop per setmana.
Es tracta únicament de propiciar “un canvi de mentalitat” i explicar als ciutadans “fins a quin punt és molt fàcil” reduir el consum de carn, ha assenyalat el músic, que ha apel • lat als governs i al propi Parlament Europeu per tal que col.laborin amb aquesta mesura i facin front així a una “crisi a nivell planetari”.
A més de combatre l’escalfament global, també ha fet referència als beneficis per a la salut de la dieta vegetariana, que redueix el risc de patir càncer o malalties cardiovasculars.
El músic també ha dedicat part de la seva intervenció als milers d’agricultors que es guanyen la vida gràcies a la cria de bestiar, per als qui ha demanat l’ajuda dels governs en l’adaptació a noves pràctiques més amistoses amb el medi ambient.
Els McCartney defensen des de fa anys la dieta vegetariana: la seva difunta primera dona, Linda, va crear una de les marques més conegudes de menjars preparats per a vegetarians, i la seva filla, coneguda dissenyadora de moda, es nega a utilitzar més pells d’animals.
Fins i tot la seva ex segona dona, la model Heather Mills, també va anar al Parlament Europeu el 2005 per demanar que es prohibís a la UE la venda d’articles confeccionats amb pells de gats i gossos.
Per la seva banda, McCartney ha comptat amb el suport del científic indi Rajendra Pachauri, president del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic, que ha explicat que una política alimentària sostenible, amb una reducció del consum de carn, s’ha erigit en els últims anys en una de les mesures més eficaces per aturar l’escalfament global.
El científic indi ha recordat diverses dades alarmants sobre això, com que el 70% del bosc amazònic que es destrueix cada any es fa servir per a pastures o que per produir un quilo de carn de boví es fan servir deu quilos de cereals en l’alimentació del bestiar .
“La major part de la producció vegetal es destina a alimentar el bestiar. Si no fos així, els cereals podrien usar-se per satisfer la fam dels pobres”, ha precisat Pachauri.
El president del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic, que comparteix la proposta de l’ex Beatle de no ingerir carn un dia a la setmana, ha defensat aquesta causa amb una frase de Mahatma Gandhi: “sigues tu el canvi que vols veure al món” .
Font: EFE
Popularity: 10% [?]
Dimarts, 8 Abril, 2008 a les 14:16 · Clasificat com Alimentació
Haureu observat que d’un temps ençà tots els ous duen un codi imprès a la closca. Aquest codi obeïx a una normativa que obliga als envasadors a indicar la procedència exacta de l’ou. I per a què ens serveix això? Doncs a més de la granja, i el lloc en el qual es troba, un dels nombres indica el tipus de granja que es crien les gallines que posen aquests ous. El codi dels ous ve a ser alguna cosa com 9AA99999-99999.
El primer nombre ens indica el tipus de granja, les lletres corresponen al país de procedència, mentre que la resta de nombres identifiquen l’explotació ramadera: dos nombres que informen de la província; altres tres nombres referits al municipi; i la resta de dígits que informen de la granja d’on provenen els ous dintre d’aquest municipi. Els tipus de granges que indiquen el primer nombre poden ser:
0 – Gallines de producció ecològica : Les aus tenen llibertat de moviment i una densitat de població baixa, poden sortir a l’aire lliure. Es restringeix l’ús d’antibiòtics i altres medicaments i almenys un 80% de l’alimentació ha de procedir d’agricultura ecològica.
1- Gallinas camperes: Es crien en naus, però tenen la possibilitat de sortir a l’aire lliure on poden furgar i donar-se banys de sorra. No es controla la procedència dels aliments.
2- Gallines criades en sòl: Es crien a l’interior de naus, tenen llibertat de moviment, però no poden sortir a l’aire lliure. (Una nau densament poblada quin tipus de llibertat de moviment ha de tenir?)
3- Gallines criades en gàbies: És el mitjà més comú. Permet un control directe dels aliments i medicaments subministrats a costa d’una capacitat de moviment limitada de l’au (Una altre forma de dir-ne presó, amb cicles de llum de 22 hores amb trastorns i amb el bec amputat).
Font: Instituto Huevo
El principal problema, especialment en les gallines criades en naus i gàbies, és la cria intensiva que per a augmentar la producció utilitza tècniques que afecten negativament als animals: amuntegament i superpoblació, augment de les hores de llum artificialment, mutilacions, etc… Circumstàncies que provoquen un fort estrès, degeneració física, tensió, agressivitat i frustració. Tot això es transmet als ous i finalment a nosaltres quan ens els mengem.
Aquests problemes són comuns a la criatura intensiva de qualsevol tipus animals. Teniu més informació en aquest document en PDF.
Ja sabeu, fixeu-vos en el primer nombre del codi dels ous i compara només els que provinguin de gallines ecològiques (codi 0) o, almenys, de camp.
Popularity: 52% [?]
Diumenge, 4 Febrer, 2007 a les 18:04 · Clasificat com Alimentació
Característiques de la vitamina B12:
Vitamina indispensable per a la formació de glòbuls vermells i per a la regeneració dels teixits.
La quantitat de vitamina B12 que l’organisme necessita és molt petita, aquest element és imprescindible per a l’organisme, donada la importància que té en el bon funcionament del mateix. Al principi es va considerar que l’única funció de la vitamina B12 o cobalamina era la correcta formació dels glòbuls vermells. Sense aquesta vitamina l’organisme, no podia absorbir el ferro necessari per a la formació dels glòbuls vermells, la qual cosa produïa anèmia.
La vitamina B12 és emmagatzemada al fetge, des d’on el cos anar-la pres a mesura que li resulta necesaria.( El fetge és capaç d’emmagatzemar aquest component en quantitats suficients per a un període de 3 a 5 anys).
Actualment la deficiència d’aquesta vitamina es produeix d’una manera bastant habitual en la gent gran, afectant un 40% de les persones majors de 80 anys i un 25% dels que tenen més de 60 anys.
On es pot trobar la vitamina B12 ?
La vitamina B12 pot obtenir-se a partir de les fonts següents:
• Aliments d’origen animal: Un dels aliments més rics són les cloïsses. ( Cada gram d’aquest marisc conté gairebé un mcg ( microgram ) de cobalamina. El fetge, el cervell o els ronyons són els aliments més rics després de les cloïsses ( 85 g de fetge de vedella contenen 68 mcg. La mateixa quantitat a fetge de pollastre, té 16.6 mcg). Alguns peixos, com la tonyina, les sardines, són bastant rics ( 85 g de tonyina en llauna proporcionen la quantitat que necessita una persona adulta diàriament, que és sobre els 2 mcg. ). Altres aliments amb quantitats més baixes són les carns, els ous, la llet i els seus derivats. En condicions normals, una dieta, no estrictament vegetariana, proporciona la quantitat necessària per no presentar deficiències d’aquesta vitamina.
• Aliments d’origen vegetal: Els aliments vegetals contenen quantitats molt baixes d’aquesta vitamina. Els vegetarians estrictes ( aquells que no mengen ous ni beuen llet) haurien de prendre suplements de cobalamina. Un complex polivitamínic té la quantitat necessària per a un vegetarià estricte que no hagi d’ingerir cap quantitat addicional. Últimament es poden trobar productes vegetals enriquits amb aquesta vitamina que podrien ajudar a prevenir el seu dèficit (els cereals enriquits). Altres productes com la soja, derivats fermentats de la soja com el miso o el tempeh, el germen de blat, el llevat de cervesa, les algues i fongs comestibles no contenen la quantitat necessària, especialment per a la gent major, els nens i els joves en creixement.
• Suplements:La ingestió de suplements de vitamina B12 poden ser necessaris en circumstàncies especials quan la dieta pot no suplir les necessitats individuals. En aquest sentit, es recomana la ingestió diària de 100 a 400 *mcg en aquestes situacions:
Necessitats especials de vitamina B
- Gent gran o persones majors de 50 anys: La baixa producció de factor intrínsec. o d’acidesa estomacal pot ser responsable de la dolent absorció d’aquesta vitamina a partir dels 50.
- Persones que mantenen una dieta vegetariana estricta. Els vegetarians poden trigar uns quants anys a notar aquesta deficiència ja que l’organisme pren la quantitat que necessita de les reserves del fetge.
- Persones que prenen medicaments contra l’acidesa d’estómac, gota, epilepsia, o complements de potasi.
- Persones que fumen: El tabac és responsable d’una dolenta absorció de les vitamines del grup B.
- Persones amb diarreas freqüents com malaltia de Crohn o colitis ulcerosa.
- Embarassades o lactants: La cobolamina és absorbida en part pel fetus o el bebé i la mare necessita una ingestió addicional.
- Persones que han sofert cirurgia estomacal, després de la qual sol ser habitual que l’organisme produeixi poc factor intrínsec.
Popularity: 69% [?]
