AnimaNaturalis Internacional es va sumar a aquesta important campanya internacional en diferents països com Espanya, Argentina, Xile, Veneçuela i Mèxic, per a demanar que la matança de 20.000 dofins a Japó es detingui. La protesta es va realitzar alhora en més de 40 ciutats de tot el món.
Dimarts passat 25 de Setembre, Dia Internacional contra la Matança de Dofins a Japó, AnimaNaturalis va convocar protestes en diferents ciutats del món i va lliurar una carta als consulats i ambaixades de Japó demanant que s’acabi l’assassinat de dofins que comença a l’octubre en la Bahia de Taiji.
En cada ciutat, desenes d’activistes van mostrar cartells i samarretes amb el lema “No més matança de dofins”, amb el logotip de la bandera de Japó ensangrentada.
¿Per què protesten?
Cada any, en les petites poblacions pesqueres de la costa japonesa, els pescadors maten prop de 20.000 mamífers marins de la manera més brutal. Des d’octubre a març, els pescadors provoquen sorolls que desorienten als dofins, marsopes i petites balenes i retenen a grups sencers en badies d’aigua poc profunda.
La majoria de dofins són esquarterats i venuts com menjar, mentre que alguns es venen a delfinaris i parcs aquàtics per a realitzar espectacles.
Earthlings és un documental guanyador de varis premis que ha estat en el procés de selección per entrar a la llista dels nominats als oscar. Earthlings descriu d’una forma realista i intel·lgent les situacions en les quals es veuen sotmesos els animals com a conseqüència del nostre estil de vida i de la nostre relació amb ells. A la vegada, d’una manera plana i directa, planteja un paral·lelisme entre altres formes de dominació existents, sexisme, racisme… Està subtitulat al castellà per la Fundació Equanimal d’una manera fidel al guió del director. El documental es presenta tal i com és en la seva versió completa (sense talls). Està narrat per l’actor Joaquin Phoenix, dirigit per Shaun Monson i la música és de Moby. Un documental imprescindible que no et deixarà indiferent.
En un reportaje de más de 10 minutos de duración el programa de Tele 5 “El Buscador” ha denunciado hoy Sábado 3 de Marzo la muerte y el sufrimiento que esconden los zapatos del conocido diseñador Manolo Blahnik.
Existe en Loussiana (EEUU) una granja de producción que usa como materia prima la vida y la muerte de la inocencia. Crías de cocodrilo, “únicas cada una de ellas, a igual que presume el diseñador son cada uno de sus zapatos”, potros, vacas, son sólo algunas de las víctimas que se han mencionado en este arriesgado reportaje que levantará ampollas en el mundo de la moda en España y con suerte generará debate sobre la utilización de animales como vestimenta.
Según explicaban en “El Buscador” dichas crías de cocodrilo son “electrocutadas analmente o asfixiadas para conservar intacta su piel”, bebés de menos de veinte días cuya vida es arrebatada para fabricar unos zapatos con una sola costura y con un precio de 3.000 euros cada par; cocodrilos que podrían llegar a vivir más de 100 años en libertad.
Unos zapatos bautizados por el famoso diseñador Manolo Blahnik con el pseudónimo de “Manolos”, muy valorados entre la gente esa tan cool y selecta de la jet española e internacional. Es decir, gente hueca y superficial que solo ven en el dinero y en lo que se tiene materialmente un puto “carnet” para entrar en una mierda de club selecto y banal socialmente. Unos elegidos para la estúpidez. Unos asesinos de la vida.
Nati Abascal es la embajadora de Blahnick en España, pero muchas otras famosas han confesasdo su completa devoción por este diseñador: estandartes del buen gusto y el refinamiento como Isabel Preysler, Eva González, Nieves Álvarez y Blanca Suelves; incluso Victoria Beckham ha llegado a decir que si hay algo que rescataría de su casa en llamas serían sus “manolos”.
¿Quién puede trabajar en una fábrica así y dormir por las noches? ¿Quién puede andar por la calle con el cadáver de una cría de cocodrilo recien nacido y dormir por las noches?.
Aunque pensad que esto es sólo un caso más, también hay que denunciar y luchar contra el uso de pieles, contra la el maltrato animal para un uso egoista y elitista.
Para ver algunos videos sobre este tema del programa “El Buscador”, clic aqui.
En els últims anys, els vaixells pesquers espanyols s’han convertit en un dels majors depredadors de taurons dels quals solquen els mars. Segons dades de l’organització ecologista *Oceana, Espanya ostenta el dubtós honor de ser el líder mundial d’exportació d’aletes de tauró, sent alhora el major proveïdor dels mercats de Hong Kong, on la sopa elaborada amb aquest cartílag és un dels plats estavella dels restaurants.
Diferents organitzacions ecologistes han cridat l’atenció sobre la imparable reducció de les poblacions d’aquests animals. De fet, un terç de les espècies europees de taurons estan en extinció, i un 20% en risc immediat de desaparició.
Per a tractar d’evitar aquesta tendència, la ciutat alemanya d’Hamburg acull aquests dies el Congrés Europeu de Elasmobranquios, categoria que engloba a les més de 900 espècies de taurons, ratlles i quimeres. Experts de totes les nacions de la UE debatran sobre la necessitat d’establir quotes pesqueres per a aquestes espècies, o determinar quin percentatge d’aletes de tauró estan permeses.
La flota espanyola del tauró “és molt gran i pesca en tot el món, pel que està contribuint seriosament a la desaparició de moltes espècies d’aquests animals”, segons va assenyalar a elmundo.es Rebeca Greenberg, responsable científica de taurons de l’organització Oceana. En aigües espanyoles són habituals les captures de marrajos -amenaçats d’extinció-, la mielga i les tintoreres, que es pesquen també i de forma molt preocupant en aigües del nordest de l’Atlàntic.
A pesar de la imatge temible que tenen associats aquests animals, els taurons són especialment vulnerables a la sobreexplotació de la pesca marina, ja que el seu procés de maduresa “és molt lent i tenen un nombre molt escàs de criatures”. “Al voltant de 200 milions de taurons cauen cada any en les xarxes dels vaixells pesquers, ja sigui de manera intencionada o accidental”, va assenyalar Greenberg.
Europa, al capdavant
En 2004, Espanya ocupa gairebé la meitat de les captures de tauró efectuades per països de la UE, amb 51.071 tones sobre un total de 114.981. El següent en la llista, França, va pescar aquest any 21.163 tones. Segons les dades que disposa Oceana, entre 1990 i 2003 les captures totals d’Espanya han passat del 2% al 7% mundial, al contrari del succeït en altres països europeus, on aquestes captures han descendit. “El problema és que a més la flota espanyola augmenta any a any, i està demanant permisos per a anar a pescar a aigües més llunyanes, com el Pacífic, que està molt menys controlat”, van assenyalar.
Contràriament al que es pensa, els europeus són capdavanters en les captures de tauró, encara que normalment són pesques que no es destinen al consum intern, sinó a l’exportació a països asiàtics. Les captures han augmentat en els últims anys, especialment degut al fet que es tracta d’una espècie que no té cap regulació, encara que el comissari europeu de Pesca ja ha assenyalat, en diverses ocasions, que Europa ha de portar a terme un pla d’acció comunitari sobre la pesca del tauró abans de l’any 2007.
L’extinció d’aquests animals té grans repercussions en la naturalesa i el mediambient, però en el cas d’aquests animals -que tenen més història que els propis dinosauris- pot provocar una catàstrofe brutal en l’entorn, sobretot pel paper fonamental que juguen els taurons per la seva condició de depredadors: netegen el mar.
Aquí va una relació d’empreses que no experimenten amb animals per als seus tests i que ha estat facilitada per l’Associació per a la Defensa dels Drets de l’Animal (ADA). Són aquestes: Amway Corporation, Avon, Benetton, Body Shop, Chanel, Christian Dior, Clarins, Clíniquem, Crabtree&Evelyn, Estée Lauder, Eugéne, Garnier, Geniol, Gucci, Joop!, Lanofil, Lancaster, L’herbolario, Linda Nicolau, Revlon, Ralph Lauren, Santiveri, Schwarzlopk, Staedler, Stanley Home, nivea, Cosmair (L’Oréal, Lancôme, Maybelline). Taller de Alquimia, Wella, Yves Rocher.
